Segona victòria dels infantils d’en Dani Expòsit i en Quim Boïgues en un partit molt complicat contra un rival directe.

El Lloret arribava a la Cellera amb 6 punts d’avantatge i amb els dos equips col·locats a la zona mitjana baixa de la classificació, per tant, una derrota podia suposar massa càstig per afrontar la resta de la temporada.

El partit va començar amb domini visitant, varen ser uns primers minuts en els quals vàrem perdre el centre del camp i això ens va fer recular per evitar les passades llargues cap als laterals, no érem capaços d’arribar al tall i ens costava sortir al contraatac tot i les línies avançades del Lloret.

De mica en mica, però, la paciència va donar els seus fruits, amb una pressió als centrals del Lloret que va propiciar les primeres pèrdues de pilota en zona de perill, les primeres arribades del Cellera a porteria contrària varen començar a arribar i el partit es va igualar, els xuts entre els tres pals, però eren escassos per les dues bandes i evidentment amb aquestes condicions el gol no va arribar. S’arribava a la mitja part amb la màxima igualtat i amb el marcador a zero.

La segona no va començar gaire diferent a la primera, el Lloret va sortir fort, però la defensa ordenada del Cellera va ser un mur difícil de franquejar, el Lloret arribava, però sense massa perill. Tot i això quan deixes que el rival entri a casa alguna cosa pot passar i en el minut 24 de la segona una caiguda a l’àrea va suposar que l’àrbitre xiules un penal, certament un cop molt dur, ja que els locals començaven a jugar millor que el seu rival.

Per sort en Martí Clarà el va aturar, va ser capaç d’aturar un xut a mitja altura a la seva dreta i evidentment tot l’equip i afició ho va celebrar efusivament, A partir d’aquell moment només hi va haver un equip sobre el terreny de joc i aquest va ser el Cellera, les passades a la banda, sobretot a la dreta on hi era l’Aritz Sureda varen començar a portar perill i és per aquí que 10 minuts després de l’aturada d’en Martí va arribar el gol local. Va ser en una entrada per la banda de l’Aritz que feia minuts que amenaçava la porteria rival i a falta de poc més 10 minuts per finalitzarel lateral del Cellera va ser capaç de donar un avantatge en el marcador que vist com anaven les coses seria difícil d’igualar.
En El temps restant el Lloret no va ser capaç d’apropar-se amb perill a l’àrea defensada per en Martí i finalment el temps va concloure amb una victòria local de mèrit que donava molta moral per continuar lluitant i escalar posicions. Moltes felicitats.